2 febrer 2005

Som-hi. Per una nova imminent treta d’entec

ODA A LA NETEJAIRE PEREXCEL·LENT

Oh vera dama de l’esmolada falç qui, temps ha,
T’enduus un altre castelladrista anticatalà,
Deslliura’ns ara d’aqueix segon molt rabiüt Franco
(I maleeixc i viltinc l’heretge qui t’entrebanco
La sàvia feina del netejar!)

Prou sé que gens no discrimines,
Que t’enduus, amb el dolent, el bo,
Que amb poca gràcia i molt mal to
Sovint esporgues aquelles quines
Caldria estalviar i estalvies
Les branques més podrides i més plenes de pugò.

Lletja i fastigosa, i així i tot, de totes les ties,
M’atraus singularment quan t’enduus Francos i Voitiles…
I d’altres cucs tan repel·lents qui sempre infesten les vies
Catalanes cap al goig complert de xones i xil·les.

Neteja’n les files — de roïns n’ens volem estorts.
Treus-ens de sobre els morts — vull dir, feixistes, cristians
I d’altres devots castelladristes anticatalans
Qui ens entrebanquen el viure, per a dreçar’ns de torts
Per ells imaginats, pecs i malastrucs albardans—
Car prou és cert que els únics torts són ells, i torts els torts
Que tothora ens fan. Si no podies,
Maleïts, dur-te’ls tantost al clot!…
O si més no tantost no destries
Que ja hi ha un altre estaquirot
Només nat per a fotre’ns la guitza,
Mentre tota justícia agonitza—

Car prou ens fiques al mateix pot
Perquè ens hi compostéssim ensems.

Almenys quan de Francos i de Voitiles en fas fems,
I del malparit qui ens terroritza,
La rialla se’ns organitza i vantem els temps
Que esprems, i dels aücs espuris d’un món qui hipocritza
Encara ens en riem més extrems.


L’altre dia que vaig veure la fotografia del tragítivol titella Asnà, abjectament agenollat i besant ans potser llepant, amb la seua boca de perbocar virulent merda, la mà amb què el seu pontífex es neteja el cul, vaig dir: Quin estavellament colossal de merdegades. Miracle que no s’enfonso la basílica!

Ara, de debò, qui duu les de perdre és el més freturós d’immunològic mendraig. Palès! Ai, que el vell geperut ja ha begut oli, d’aquesta no n’ix gens viu, infectat pel merdoset a aqueixes alçades de la vida, pobre dissortat capdecony.

I ja en veiem el resultat.


Per acabar, vull transcriure el discurset (pseudo-oït en aquell moment per cinc persones, cinc, dues de sordes, i tres llepaculs que previsorament havien perbocat abans d’assistir a la reunió) sentit a C-SPAN ahir o abans-d’ahir, quan ja són a les acaballes (quan, com dic, només quedaven asseguts cinc mesquins malastrucs, els altres quinze o setze fugits, i tot tragitosos, a vomitar) ofert (no pas en anglès, ans en tragitívol) pel tragitívol titella Asnà:

“…bg-bl-bl-bg… ggblug… blugglog… gle-gle… glaglocblblbl… glgglgbgbl… blggoblblglg…” — i així, com dic, durant cinc molt patètics (i molt irrisoris) minuts.

Que el tancaran, pobre cagalló desvariat, que el tancaran aviat és segur. No és pot anar pel món fotent el boig balbuç així. Està bé a la Castellàdria rapaç i ignara, però no pas pel món, no pas, no tenen tanta de corretja com els perifèrics. Al món sortosament no són perifèrics de ningú.

[@more@]

* Filed by cuixplec at 17:01 under General
Comentaris tancats a Som-hi. Per una nova imminent treta d’entec



Comments are closed.