Aquesta nova humiliació no pot restar impunida.

Aquesta nova humiliació no pot restar impunida.

L’estat feixista, racista, terrorista, dels castelladres ens l’ha tornada a fotre. Aquesta vegada no hi ha perdó. Aquesta vegada serà la darrera. El Gallina, si no fos tan gallina, ja hauria repartides armes als catalans. Els castelladres han tornat a ensenyar que són uns covards, que totes les guerres les guanyen d’estranquis, sempre ajudats pels altres (els gavatxs, els mussolinis…, sigui la que sigui la púrria feixista del moment), mai de cara a cara amb els catalans. I ara sabien que perdrien contra els catalans en tots els esports. Tothom sap que la castelladra és una raça de merdes, de merda covarda, i que si mai han fet res al món (a part del mal que hi han fet) ha estat gràcies a catalans llogats, com en Cristòfor Colom.

Els hem d’esclafar perquè no aixequin mai més el cap. Llur llengua és la merda més grossa mai inventada. Cal que desaparegui. Que no malvisqui ni a cap zoo. Pregem per un flagell que n’elimini la feble, deletèria raça.

Si trobem un xarnec que ve maleducadament i borda a interrompre una conversa amb el seu papissot xafallós, tothom hem de saltar com un sol home i dir-li: FOT-TE LA LLENGUA AL CUL!

Ja n’hi ha prou.

Si cap català sabem que pertany als partits enemics de Catalònia (el feixistes del pp i els feixistes del psoe), l’hem de foragitar de casa nostra a puntades al cul.

Si cap esportista nostre defensa cap equip de l’enemic, cal avergonyir-lo fins que es mori de vergonya. Car arrencar arreu cap esment de l’enemic castelladre — aquell equip de merda que es diu “ecspanyol” ha de canviar ràpidament de nom o desaparèixer.

Car destruir tot senyal escrit en merda. Cal destruir tot cinema i diari i teatre que foti res merda. No volem més merda a casa nostra.

Llencem ben lluny el jou murcià (en això tan repulsiu s’han convertits valencians i aragonesos). Vigilem, que ens toca a nosaltres. Però per aquí no han de passar. Ací, a casa nostra, moriran. Som molt més ferms.

Ecspanya és la despesa, la càrrega, la mort, la merda. Fugim-ne com de la pesta que són. Fora!

Som catalans i prou. Qui ens digui ecspanyol (és a dir, castelladre) que no li càpigui cap dubte que ens insulta. I que no suportem insults.

Si hem de jugar a cap lliga, han d’ésser lligues nostres, mai a lligues de l’enemic. I les nostres federacions han de prohibir cap jugador nostre jugar a favor de seleccions enemigues. Cal deshabilitar cap jugador qui esdevingui botifler.

Si la merdeta de la FIRS ens rebutja, en creem una altra nosaltres. Que tant de dependre de feixistes racistes terroristes!

Els castelladregots castelladres ja ens han robada la terra, la llengua, els papers… Ara ens roben la dignitat, ara ens roben l’honor, ara ens avergonyeixen mundialment, ARA ENS ROBEN LES IL·LUSIONS… Què més volen? Ens volen ben morts. Ara ens passegen arrossegats pel món com si ja som cadàver esquarterat.

Em sembla que ens volen enterrar massa tost.

Com resoldre el nostre problema castelladre?… Treient-nos-els de sobre, d’un puta camí.




Com cantàvem nosaltres Els Segadors

Delmats, els delmaren de nou,
i altra vegada, i altra, i vint-i-nou,
i, dels últims nou,
premuda i esclafada al coll la nou,
ens en desempalleguem, dient: ben lluny, allò que ens nou!


[@more@]



Comments are closed.