6 novembre 2004
L’homínid més odiat de l’història
Se n’adonen que el buix és l’homínid més odiat de l’història?…
Seixanta milions de vots contra seu a Amèrica — mai cap altre president (en el seu cas pseudopresident, car va robar l’elecció) no havia rebut aital rebuig.
Si després afegeixen a Amèrica els qui l’avorreixen al Canadà i a tota sudamèrica, i a Europa, i a Àsia i a Àfrica, pobrissó — si això de la voluntat afegida fos veritat esclataria com una castanya — ara sí que tindria rapte diví, el capdecony.
Que tregués alhora seixanta milions de vots només vol dir una cosa, i els he vists de prop, tots aqueixos babaus renocs, i trinxeraires agressius… Hi ha seixanta milions de datspelcul a Amèrica. Aquests són el bibliosos, els qui creuen un llibrot malconfegit, ple d’obscenitats, escrit per uns quants pagerols fa un pilot d’anys. I són tan talossos que allò que volen a la casa grisa no és pas un hom millor que no pas ells (no costa gaire!), no! – no!… Volen un capsigrany tan limitat, groller, acollonit i mitjamerda com ells. I a fe que l’han trobat.
Fotrem goig. Com diu na Molly Ivins, ara els americans hauran de suportar lligat al coll el cadàver d’un tanoca (car l’homínid sembla mort, si més no de part de cervell) fins que n’estaran tan fastiguejats que no podran més. Així és com hom dreça (i esmena) el gos qui occeix pollastres. És l’únic mètode que funciona. Altrament, el gos continuarà occint. Al primer pollastre qui veieu que despatxa, agafeu el cos mort i lligeu-l’hi al coll (pengeu-li el mort al gos) i no l’hi tregueu fins que el pollastre s’hagi podrit del tot i hagi caigut a miques molt repel.lents i s’hagi desfet a pelleringues llefiscoses i inencobeïbles… Això el desavesarà de per vida. Com els americans seran desavesats (no els més rucs, qui es moriran rucs, és clar; però sí, si més no, els desavesables, els desbibliables) i no votaran mai més (almenys durant un parell de generacions — baldament fos cert, oidà; desigs i realitats rarament casen) a favor d’homínids, és a dir, gent tan ximpleta com els més ximplets del poble.
Car allò que hom vol és que hom sàpigui triar i, en triar, triï qualcú millor. No pas un tros de quòniam com aquest.
Això si sobrevivim. Collons…
Justament, rellegint-me això, me n’he recordat d’un poemeta, semblant a aqueixos que li faig posar al roc, escrit fa una mà d’anys… L’he trobat… Fa així:
XERINGADES D’AQUEIXES
Diu que el 94%
d’americans són religiosos.
Això deu voler dir (fotuda l’hem)
que viuen en un món d’horror fantàstic,
en qualque pel.lícula d’efectes infinits.
Ulls avall es xopen de les ombres del foc,
tothoreta de cara a la paret…
Ah, si en són, els carallots d’en Dares,
i que de camins que els fan beure a galet!
A tothom li toca el rebre, i, part davall, subjacent,
sempre la mateixa corcadora noció.
Que et penses que dalt de tot, mig tombat
damunt un núvol, quelcom com ara allò que no hi ha…
Un vellarra capdecony
(un pentenill cendrós li volta la cara,
bensé a imatge dels "savis" qui anys ha se l’empescaren,
als temps negats on la ignorància tendra
féu el forat de fang més pregon;
xarucs, amargs, escarransits,
coents de recances i molt goluts de redreços i justícies,
ço és, de revenges, tots plegats conjuminats,
a la percaça d’un superheroi
pastat amb llurs excrescències
qui els resolgués
amb una ventada
aitantes de mancances),
un estaquirot, doncs, qui amb vuit o deu jorns
et construí, ell qui sí, tot allò que pots si fa no fa
ullar i mesurar,
inclosos un per un cada insecte i microbi,
els quals t’anomenà no sé pas fet i fet en quin llatí,
i et sotja i se t’apunta tot allò
que cadascun dels humans teixiu i desteixiu,
com vanes, banaus, tararanyetes, i no sé pas si àdhuc
les gestes de cadascuna de les miríades de cuquetes no res menys,
i amb un espetec lluminós de l’esquelet de dos dits
et cataloga el primer ruc d’"anòmal!"
i te’l tramet als orcs d’una burxada: "Ep, Satanasset, entoma’l!",
i es deuen pensar que tard o d’hora els vindrà
un àngel amb unes balances
i els pesarà, no pas els collons, els pecats…
és a dir, quelcom el concepte del qual no pots compendre pas
sense al.lucinar, és a dir, sense parar pampana,
car es veu que es tracta d’actes,
àdhuc, fotrem goig, de pensaments,
amb els quals ofens no pas altri,
sinó el rondinaire rancuniós enfilat dalt
al núvol dels trons i llampecs.
Oh, i espereu’s-e: en acabat de morts,
tornaran a aixecar’s, tots vestits de carn novament.
Ara, no diuen pas, em sembla, la carn de quina edat;
supòs que uns (millor: unes) a la flor flairosa de la joventut,
i d’altres a llur senectud més fastigosa i pudent;
amb l’afegitó curiós
dels esguerrats d’adés ara ben desesguerrats,
els bells d’abans tots fets malbé.
Xeringades d’aqueixes, ah, llassos.
I aquesta gent va tota armada, vós,
i llur govern posseeix un arsenal
que pot fer’ns volar tots al cel
d’una ventada.
Per que fa a les obscenitats (de tota mena) a la bíblia una altra grapadeta antiga de versets referits més tost a les obscenitats del sexe.
BELL I PROPI ESCANDALLAMENT DELS CLàSSICS
Me l’haig pelada amb el Sinuhè.
Me l’haig pelada amb la Bíblia.
Me l’haig pelada amb el Tirant.
Me l’haig pelada amb el Kin Ping Meh.
Hò i més, i encar amb força pus:
Tants com ara per omplir’n un talús.
Me l’haig pelada a tort i a dret,
Cop per la cara, cop pel revés,
Vull dir, del full, quan no és incús.
Amb l’Heptameró i el Decameró,
Pel cap baix setanta i cent vegades.
Centvint jorns molt moguts amb en Sade,
Mil nits i una amb na Xeheresada…
Lletraferidotet rai com sóc,
Amb tots aquests i força d’altres,
Doncs, me l’haig pelada i pelada…
Visca tostemps, que mai no ens en manqui:
De la constant resurrecció,
Llegívola i doncs no gens fada,
La literatura dels grans actes,
Calda i vivent de debò, vull dir…
De debò bonet animada.
O guaiteu patim-patam pertot
Com se’ns belluga i belluga,
I belluga ben bellugada.
Tercer tema (molt més important!) Sembla que l’elecció ha tornada a ésser robada. Llegiu ací. O a baix (on hi diu "segueix")….
[@more@]
|
Published on Saturday, November 6, 2004 by CommonDreams.org
|
||
|
Evidence Mounts That The Vote Was Hacked
|
||
|
by Thom Hartmann
|
||
When I "It was practice for a national effort," Fisher told me. And evidence is accumulating that the national effort happened on November 2, 2004. The
While the heavily In In The Yet More visual analysis of the results can be seen at http://ustogether.org/election04/FloridaDataStats.htm, and And, Those exit poll results have been a problem for reporters ever since Election Day. Election But then the computers reported something different. In several pivotal states. Conservatives see a conspiracy here: They think the exit polls were rigged. Dick "Exit He Yet a How could this happen? On the That central tabulator computer is a Windows-based PC. "In a Dean "So," Dean said, "anybody who can hack into a PC can hack into a central tabulator?" Harris Bev "Of course, you can’t tamper with this software," Harris noted. Diebold wrote a pretty good program. But, it’s running on a Windows PC. So In "Let’s They As Harris sat up a bit straighter, smiled, and said, "We just edited an election, and it took us 90 seconds." On live national television. (You can see the clip on www.votergate.tv.) Which Morris’s And So But I Thom |
Filed by cuixplec at 21:33 under General
Comentaris tancats a L’homínid més odiat de l’història
