5 novembre 2004
Déumeu, déumeu, per què sóc tan ruc?
Per què havia confiat que la puta Mara Gallina hauria fet quelcom d’altre que fotre la puta gallina?….
És que em creia que això d’ésser president del govern dels catalans (d’uns quants catalans, ja sabem quines altres gallines potser encara més malponedores no tenen de president d’altres catalans encara més dissortats), em creia que potser li tocaria el viu de la catalanitat.
Però ara diu que no. Que és tan ecspanyol com el gall de panses qui el dóna pel cul — aquell sabates de pudor de peus amb cara d’astorat.
Volia dir-li, noi, treu una mica de corretja i d’amor propi, no t’acolloneixis més, i et guanyaràs el nostre respecte i l’admiració de tot el món… Si tombes el tornall i prens el bon solc de sàpiguer on vas i on pertanys, faràs cap a bon port, a fe… Aprofita-te’n, tu rai, fóres mestre de l’història: per sempre més esdevenies un dels nostres herois… Però no, s’ha cagat. No sé si li fa por la glòria, o s’estima més rabejar-se al fang (o la merda, siguem clars) que li fan besar els seus enemics.
Torna del camí errat (botifler, siguem clars), agafa el bo de la catalanitat i torna a casa del tot. Que hi vols fotre a canfelip tota la vida (rabejar-se a la merda dels seus enemics, siguem clars)…
Tan bé que ho tenies!… Pintat!… D’allò milloret, no et fot!… Tenim la raó contra bords i gossos, etc… Quin dret tenen (altre que per dret d’invasió i d’ocupació il.legals, siguem clars) de prohibir-nos de autorepresentar-nos al món?… Qui són ells altre que l’enemic?… L’enemic ha de dictar què fem i què no ferm?… Fems rai!
El camp de batalla és tot llaurat — si l’envaïdor ens el tornava a destruir i a xemicar i a omplir de sang i d’angoixa, tothom se n’adonava, tothom ho veia claríssim, qui és l’agressor continu, i aleshores el nostre poble (amb l’aquiescència d’un món esgarrifat per la repetició de l’invasió feixista del 1936) defensarà el seu dret. Car tenim la raó contra els mateixos feixistes de sempre… Els qui no ens permeten d’ésser nosaltres mateixos… I no tenen cap altre argument que perquè fórem vençuts pel feixisme rampant (italians, ecspanyols i alemanys contra nosaltres sols), i els gavatxs, és clar, no feren altre que emprenyar perquè el feixisme vencés (justament com al 1714, i avui fa més de tres cents anys (345!) que ens migpartiren els dos pitjors enemics, per tal d’afeblir-nos, i ni així no ens han guanyat, ni ens guanyaran mai), perquè doncs ens venceren ajudats pels règims més criminals, ara no tenim cap dret.
I un colló de mico, és clar.
Cal treure com sigui la gallina inútil del ponedor. Ja veiem que el cul no li serveix sinó perquè li l’hi endinyin sense atur.
Maleïts.
[@more@]
Filed by cuixplec at 23:38 under General
Comentaris tancats a Déumeu, déumeu, per què sóc tan ruc?
