26 octubre 2004
Anava a dir tot és esquírria, enveja i fracàs.
Per la manera com els castelladres, i llurs carrinclons sicaris els aragonesos, ens guaiten.
Anava a dir és l’esquírria i l’enveja que hom porta devers qui reïx quan el qui fracassa és pobre d’esperit i malparit.
Però és clar, sempre que puc trobar algú qui ho dirà millor, me n’aprofit, car a fe que no en sé gaire, de polemitzar — vaig massa a la directa, sóc massa agre i matusser.
Mes guaitem com ho diu el magnífic N’Isaac Asimov, comentant The Piper’s Son, de la parella Kuttner-Moore, els quals tenen l’Homenot Verd "espiat malignament i gelosa pels gnoms lleigs i peluts, amagats a les esquerdes," dementre que l’Heroi Hodiern ascendeix, gloriós, la muntanya…
Fa N’Asimov: "Pel crim d’ésser mentalment superior, hom és generalment transformat en l’ase dels cops." I esmenta En Campbell, el concepte del qual establia que, degut a l’enveja, qualsevol entitat superior està condemnada a ésser destruïda per l’inferior, el maleducat, el sapastre, l’ordinariot.
Que bé que descriuen el nostre cas. Els castelladres miserables tractant de posar-nos a llur alçada de sola de sabata sollada de merda.
Què hi fotrem! Allunyar-nos-en com més aviat millor!
Independència, collons. N’estem farts de llur control malèfic i envejós.
Qui són ells per a dir si podem o no podem tindre seleccions nacionals, o si la nostra llengua es diu així o aixà, o si té cabuda a Europa, o quin permís hem de demanar a gent palesament inferior — més agressiva i mortridora, això sí, però (per això mateix) de totes totes inferior.
Ja n’hi ha prou.
Llibertat.
[@more@]
Filed by cuixplec at 23:23 under General
Comentaris tancats a Anava a dir tot és esquírria, enveja i fracàs.
