No hi ha al món re més repugnant que un botifler

…aquella merda que en diuen els jocs. Car qui fóra prou datpelcul per a guaitar quelcom tan falsificat — no fotem, quin interès pot tindre per a nosaltres?… Hom prohibeix que hi prengui part la immensa Catalònia, qui excel·leix en tots els esports, com excel·leix en totes les tècniques i en totes les activitats humanístiques.

Ara, he llegit en qualque lloc que hi ha un llarguerut d’aquells qui per tant d’os i de pelleringa no els roman prou substància per a afaiçonar-se un cervell, i aquest llarguerut lleig i pampana resulta d’ésser tan ridícul que defensa a mort l’enemic castelladre. Com tant d’altre botifleret merdós. Diuen que es diu Gassol, tret que és tan ruc que ni el nom no es sap escriure i ho fa en castelladre (? — en castelladre un nom que no existeix en castelladre? — com ara aquell altre cèlebre desgraciat, Çaplana, qui s’ho hauria de posar en xarnec i tothom tan feliç: Del Jano, em sembla que fa en castelladre…, psè, tant se val).

Pensava que si aquest botifleret merdós d’en GASOL guanyés alguna cosa potser hom li deixava cardar-se la puta boja i sapastre, na SÒFIA, i en fi, veieu on vaig?… Ja em direu llavors quin GASOFI més repugnant no n’ix!

Crec que per això serveixen aquests jocs de la mentida i l’exarcebat feixisme (feixisme és nacionalisme d’estat). Per a fer riure els qui no ens enganyaran pas.